En grec MAIEUTIKE, MAIEUTIKÓS és la persona experta en parts, és a dir, la llevadora. En el següent fragment del Teetet, Sòcrates explica el sentit del seu mètode, la MAIÈUTICA:
SÒCRATES: No em facis riure, és que no has sentit que sóc fill d’una excel·lent i vigorosa llevadora anomenada Fenáreta?
TEETET − Sí, això ja ho he sentit.
S: I no has sentit també que practico el mateix art?
T: No, en absolut.
S: Doncs bé, t’asseguro que és així. Però no ho diguis a altres persones, perquè a ells, amic meu, se’ls passa per alt que posseeixo aquest art. Com no ho saben, no diuen això de mi, sinó que sóc absurd i deixo als homes perplexos. O no ho has sentit dir?
T: Sí que ho he sentit.
S: Vols que et digui la causa d’això?
T: Per descomptat.
S: Tingues en compte el que passa amb les llevadores en general i entendràs fàcilment el que vull dir. Tu saps que cap llevadora assisteix a altres dones quan ella mateixa està embarassada i pot donar a llum, sinó quan ja és incapaç d’això.
T: Per descomptat.
S: Diuen que la causant d’això és Àrtemis perquè, malgrat no haver tingut fills, és la deessa dels naixements. Ella no va concedir l’art d’assistir a les dones estèrils, perquè la natura humana és molt feble com per adquirir un art en afers del quals no en té experiència, però sí ho va encomanar a les que ja no poden tenir fills a causa de la seva edat, per honrar-les per la seva semblança amb ella.
T: És probable.
S: No és, igualment, probable i necessari que les llevadores coneguin millor que altres dones quines estan embarassades i quines no?
T: Sens dubte.
S: Les llevadores, a més a més, poden donar drogues i pronunciar encanteris per accelerar els dolors del part o per fer-los més suportables, si s’ho proposen. També ajuden a donar a llum a aquelles que tenen un mal part, i si creuen que és millor l’avortament d’un monstre encara immadur, fan avortar.
[...]
S: El meu art d’assistir té les mateixes característiques que el d’elles, però es diferència en el fet que assisteix als homes i no a les dones, i examina les ànimes dels qui donen a llum, però no els seus cossos. Ara bé, el més gran que hi ha en el meu art és la capacitat que té de posar a prova per tots els mitjans si el que engendra el pensament del jove és quelcom imaginari i fals o fecund i vertader, Això és així perquè tinc, igualment, en comú amb les llevadores aquesta característica: que sóc estèril en saviesa. Molts, en efecte, em retreuen que sempre pregunto a altres i jo mateix mai dono cap resposta sobre res per la meva falta de saviesa, i és, efectivament, un just retret. La causa d’això és que el déu m’obliga a assistir als altres però a mi m’impedeix engendrar. Així és que no sóc savi de cap manera, ni he aconseguit cap descobriment que hagi estat engendrat per la meva pròpia ànima. No obstant això, els que tenen tracte amb mi, encara que semblen alguns molt ignorants al principi, en quant avança la nostra relació, tots fan admirables progressos, si el déu se’l concedeix, com ells mateixos i qualsevol altra persona pot veure. I és evident que no aprenen mai res de mi, perquè són ells mateixos i per si mateixos els que descobreixen i engendren gaires bells pensaments. [...]
Teetet,149a-151d, (Diálogos, Vol. V, Gredos, Madrid 1988, p.187-192).
7 comentaris:
Què en penseu d'això? Creieu que aquesta proposta de Sòcrates deuria ser l'ideal de l'ensenyament? És a dir, un bon professor seria aquell que fa que els alumnes vagin arribant per ells mateixos al coneixement?
...I una altra cosa que potser serveixi per obrir una polèmica "facilona": què en penseu del comentari "El meu art (...) es diferència en el fet que assisteix als homes i no a les dones"?
Crec que en part seria correcte ja que l'alumne arribaria a les seves pròpies conclusions i per tant aquest coneixement sería més "profund" i daquesta manera despres no caldria estudiar. Però per altra banda també pot ser un procés molt lent.
Tot i això amb Sòcrates, com vam dir a classe, com que feia servir el mètode del "pesao" es podria arribar al coneixement bastant ràpid i fàcilment ja que el mateix Sòcrates et condueix sempre cap a la conclusió que ell vol.
Efectivament, així no caldria estudiar...però no creieu que aquest punt de vista està una mica condicionat per la vostra realitat? És a dir, que el fet d'estudiar o no estudiar indica que hi ha un examen que s'ha de superar. ¿No és possible que el nostre sistema educatiu ens hagi pervertit de manera que ja no busquem el coneixement pel valor que té en sí mateix, sinó només de manera instrumental per a superar uns exàmens, que finalment ens conduirien a una carrera i finalment a dedicar-nos tota la vida a portar la pedra de Sísif un dia i un altre i un altre i un altre (F E I N A)? No penseu que el coneixement és en sí mateix una cosa valiosa? No és una pena tot plegat? (ho dic tant des del punt de vista de l'estudiant com del professor)
el fet d'estudiar no hauria d'estar condicionat pel fet de tenir o no tenir un examen, hauriem d'estudiar per curiositat, hauriem de estudiar nomes allò que realment ens interesa, i del que volem obtenir un coneixement
És veritat que hauriam d'estudiar per interès i per ganes de obtenir coneixement, però això només es cumpliría si cada alumne només hagues de fer les assignatures que li agraden a ell, en canvi, com que hi ha moltes assignatures que no agraden els alumnes es prenen l'estudi d'aquesta forma. Nosaltres estudiem perquè després et pots guanyar millor la vida, però avui en dia no crec que hi hagi gaira gent que estudii només per obtenir coneixemen.
En el cas dels professors pot ser diferent ja que a un professor li pot agradar la feina que fa i ensenyar als alumnes, però a un alumne és mes dificil que li agradi estudiar.
De fet, si ens parem a pensar el sistema educatiu és bastant "inutil", això no vol dir que sigui culpa dels profes, dels alumnes tampoc. Però bé, sempre hi som amb el típic dilema del estudiar per gust o per obligació.
Crec que no ens deixen opció, per força és per obligació, per molt que la teva voluntat et digui que vols estudiar per pròpia "conveniència", resulta pràcticament impossible.
Haver d'estudiar al límit no és en realitat estudiar; i si hi ha dubtes és fàcil fer la prova: Quan hi ha una setmana plena d'examens, un cada dia, més a sobre treballs i deures; implica cafes a dojo i llargues nits en vela, llavors ja no estás estudiant per gust, l'unic que intentes és retindre el max. possible i treure bona nota.
és a dir, que si estigues plantejat des d'un altre punt de vista, sense ser tant estricatament acadèmics -com ho volen ser la majoria dels profes-, doncs potser un altre gall cantaria.
aixi que com ja s'ha dit es 1 pena tot plegat
Crec que pots ser veritat que un professor deixi arribar als seus alumnes per si sols al coneixement, d'aquesta manera raonarien i pensarien en el què estan fent.
Pel que fa a l'art de Sòcrates, ho trobo molt curios aixo que el relacionés amb la seva mare que era llevadora, que relacionés aquestes dos tècniques a cop d'ull tant diferents.
Publica un comentari a l'entrada